FAQs
FAQs
Les dades presentades originalment en aquesta web procedeixen de l’estudi “Premature mortality due to air pollution in European cities; an Urban Burden of Disease Assessment” (Khomenko et al., 2021), publicat a The Lancet Planetary Health al gener de 2021. El rànquing de contaminació atmosfèrica es va actualitzar al novembre de 2021 amb dades de “Health impacts of the new WHO air quality guidelines in European cities” (Khomenko et al., The Lancet Planetary Health, 2021).
Les dades sobre les fonts de contribució a la mortalitat associada a la contaminació atmosfèrica en cada ciutat procedeixen de l’article Spatial and sector-specific contributions to ambient air pollution and mortality in European cities (Khomenko et al., 2023), publicat en The Lancet Public Health.
Del conjunt de dades d’Urban Audit 2018:
https://ec.europa.eu/eurostat/web/gisco/geodata/reference-data/administrative-units-statistical-units/urban-audit
Els nivells de contaminació de l’aire s’han estimat utilitzant tres models matemàtics i empírics diferents. Els valors donats pels models es van contrastar amb les mesures reals de contaminació de l’aire extretes de la base de dades europea de qualitat de l’aire Airbase. Les dades utilitzades en l’estudi prenen 2015 com a any de referència i també s’han comparat amb 2018 per a les disminucions temporals en els nivells de contaminació de l’aire.
El rànquing de contaminació de l’aire inclou 858 ciutats europees. La primera posició és per a la ciutat amb les pitjors dades de mortalitat relacionades amb la contaminació de l’aire. La posició 858 té les millors dades de mortalitat.
El rànquing de la contaminació de l’aire es basa en una puntuació de càrrega de mortalitat assignada a cada ciutat. Les puntuacions s’han calculat amb un algoritme que té en compte les taxes de mortalitat, el percentatge de mortalitat evitable i els anys de vida perduts per cada contaminant de l’aire.
L’estudi va avaluar 969 ciutats i 47 grans ciutats (àrees metropolitanes) de 31 països europeus. Les grans ciutats són àrees urbanes més grans dins d’una àrea metropolitana.
Les grans ciutats solen tenir una àrea metropolitana que inclou altres ciutats. Els investigadors van considerar les àrees metropolitanes com a part de la mateixa àrea urbana i van decidir agrupar totes les ciutats dins de la major de les ciutats del conjunt. El nombre total de ciutats resultants d’aquesta operació és 858. Les ciutats incloses dins d’una ciutat gran no apareixen en el rànquing però es poden trobar usant el quadre de cerca.
Les partícules fines o PM2,5 són un dels principals contaminants de l’aire. Totes les partícules PM són matèria particulada que conté una barreja d’elements sòlids i líquids suspesos en l’aire, incloses partícules de pols, metalls, ciment i matèria orgànica. Es classifiquen segons la mida de la partícula, mesurada en micròmetres (una mil·lèsima de mil·límetre): com més petites són les partícules, més fàcilment poden penetrar en el nostre cos. Les PM2,5 són partícules fines amb un diàmetre d’entre 0,1 i 2,5 micres. Poden penetrar en el sistema respiratori fins als alvèols pulmonars. Un dels seus components és el carbó negre, producte de la combustió incompleta, especialment de el combustible dièsel. Les principals fonts de PM2,5 a les ciutats són el trànsit, la calefacció domèstica, la indústria, així com la crema de fusta, carbó o altres.
El NO2 o diòxid de nitrogen és un dels principals contaminants de l’aire: un gas tòxic i irritant que afecta el sistema respiratori. El NO2 pot irritar les vies aèries, agreujant les malalties respiratòries (com l’asma) i provocant un augment dels ingressos hospitalaris i les visites a les sales d’emergència. A llarg termini, l’exposició al NO2 pot conduir al desenvolupament d’asma i augmentar la susceptibilitat a infeccions respiratòries. La seva principal font són les emissions dels vehicles motoritzats, especialment els de motors dièsel (com més vells són, més contaminen). Els nivells de NO2 són generalment més alts a les ciutats a causa del seu major volum de trànsit i solen estar relacionats amb la manera com es dissenyen les ciutats.
Les morts evitables es poden definir com la fracció de la mortalitat que podria evitar-se cada any si un factor de risc particular no fos present en la població. En aquest estudi, les morts evitables es poden interpretar com el nombre de morts que podrien evitar-se cada any si l’exposició a la contaminació de l’aire es reduís (en el cas de les recomanacions de l’OMS) o gairebé s’eliminés (en el cas d’assolir els nivells més baixos registrats) com a factor de risc de mortalitat de la població.
Per calcular el nombre de morts evitables, l’estudi utilitza dades de mortalitat per causes naturals específiques de cada ciutat relatives a l’any 2015 i procedents de la base de dades d’Eurostat i aplica l’evidència científica més sòlida i recent sobre la relació entre els nivells de contaminació de l’aire i la mortalitat. L’estudi segueix un enfocament d’avaluació de riscos comparatiu, al comparar els nivells actuals de contaminació de l’aire a les ciutats amb dos escenaris teòrics de millora de la qualitat de l’aire (recomanacions de l’OMS i nivells mesurats més baixos). El nombre de morts evitables s’estima en funció d’aquestes reduccions i de l’evidència científica sobre la relació entre contaminació atmosfèrica i mortalitat.
Basant-se en l’evidència científica existent, al setembre de 2021 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir límits recomanats per la concentració de contaminants en l’aire. D’acord amb aquestes pautes, les concentracions exteriors de PM2,5 no han d’excedir un valor mitjà anual de 5 µg/m3. El límit recomanat per a exteriors pel que fa a concentracions de NO2 és de 10 µg/m3.
Encara que aquestes pautes es consideren l’estàndard d’or per a la protecció de la salut humana, són només recomanacions i no són obligatòries.
L’estudi original que va elaborar els nostres rànquings de contaminació atmosfèrica es va basar en les anteriors recomanacions globals de qualitat de l’aire de l’OMS, que dataven del 2005 i establien nivells de referència menys ambiciosos (10 µg/m3 per a PM2,5 i 40 µg/m3 per a NO2). La versió actual de la web inclou el nombre de morts prematures anuals que es podrien evitar complint tant les noves recomanacions de l’OMS com les antigues.
Per obtenir més informació, visiteu https://apps.who.int/iris/handle/10665/345329
La legislació europea estableix els nivells màxims de contaminació de l’aire permesos a l’UE. En el cas de PM2,5, les concentracions mitjanes anuals no han d’excedir els 25µg/m3. El límit anual per a les concentracions de NO2 és de 40 µg/m3.
Més informació a https://ec.europa.eu/environment/air/quality/standards.htm
Els estàndards europeus estan establerts per la legislació de l’UE i són obligatoris per a tots els estats membres. Les pautes de l’OMS són només recomanacions. Els nivells màxims de referència de la contaminació atmosfèrica recomanats per l’OMS són molt més restrictius -i, per tant, proporcionen una millor protecció de la salut- que la legislació de la UE, especialment després de l’actualització de les recomanacions globals sobre la qualitat del aire de l’OMS publicada el setembre del 2021.
Nivells límit de contaminació atmosfèrica (mitjana anual)
PM2.5 / Noves recomanacions de l’OMS (2021): 5 µg/m3
PM2.5 / Recomanacions de l’OMS (2005): 10 µg/m3
PM2.5 / Directives de la UE: 25 µg/m3
NO2 / Noves recomanacions de l’OMS (2021): 10 µg/m3
NO2 / Recomanacions de l’OMS (2005): 40 µg/m3
NO2 / Directives de la UE: 40 µg/m3
Per obtenir més informació, visiteu https://www.eea.europa.eu/themes/air/air-quality-concentrations/air-quality-standards
Per què l’estudi va prendre com a referència les directrius de l’OMS en lloc de les normes de la UE?
L’estudi va considerar les directrius de l’OMS perquè el nivell màxim recomanat per a les concentracions de PM2,5 i NO2 son més baixos en les directrius de l’OMS que en la legislació de la UE i, per tant, proporciona més protecció per a la salut humana.
Les directrius de l’OMS es consideren l’estàndard d’or per a la protecció de la salut humana.
No hi ha evidència científica d’un llindar particular per sota de qual la contaminació de l’aire no afecti la salut. Estudis recents han mostrat associacions entre la contaminació de l’aire i la mortalitat a nivells per sota de les recomanacions de l’OMS. S’espera que majors reduccions en els nivells de contaminació de l’aire ofereixin majors beneficis per a la salut de la població.
Les dades presentades en aquest estudi mostren que es podrien prevenir més morts si els nivells de contaminació de l’aire es reduïssin per sota de les pautes actuals de l’OMS.
El fet que els nivells mitjans de contaminació de l’aire d’una ciutat estiguin per sota de les recomanacions no vol dir que tota la ciutat estigui per sota d’aquests nivells. Certes àrees de la ciutat poden presentar nivells de contaminació de l’aire per sobre del llindar. En aquests casos, el nostre estudi mostra les morts que podrien evitar-se si també aquestes àrees de la ciutat complissin les recomanacions de l’OMS.
Per a estimar les contribucions de cadascuna de les fonts d’emissió a les concentracions de contaminants en l’atmosfera es va usar l’eina Cribratge for High Emission Reduction Potentials for Air quality (XERPA), un programari desenvolupat per Joint Research Centre (JRC), que aplica, de manera simplificada, els principis dels anomenats models de transport químic. Aquests models tenen en compte factors com la meteorologia i les transformacions químiques per a simular la concentració de contaminants en l’atmosfera. L’equip de recerca va dividir la superfície de les ciutats europees estudiades en quadrícules de 36 km². Per mitjà de XERPA, van estimar els canvis que es produirien en les concentracions atmosfèriques de PM2,5 i NO2 si es reduïssin les emissions en cadascuna de les quadrícules del mapa i van calcular la contribució relativa de cadascuna de les fonts de contaminació.
Finalment, es va realitzar una avaluació comparativa de riscos per a estimar la mortalitat atribuïble a cada font de contaminació de l’aire utilitzant els canvis relatius en les concentracions de contaminants que resultarien d’una hipotètica reducció en cada font d’emissió.
Si s’agrupen les dades de totes les ciutats, les xifres mostren que la font que més contribueix a la mortalitat associada a partícules PM2,5 són les emissions generades pels habitatges, amb una mitjana del 22,7% sobre el total de la mortalitat. En segon lloc figura el sector agrari, al qual s’atribueix un 18% de la mortalitat per PM2,5, seguit de la indústria (13,8%), el transport (13,5%), el sector energètic (10%), les fonts naturals (8,8%) i el transport marítim (5,5%).
En conjunt, el sector del transport és el principal contribuent a la mortalitat associada a NO2, amb una mitjana del 48,5% sobre el total. Altres sectors amb una contribució destacada són, la indústria, amb un 15%, el sector energètic, amb un 14,7%, els habitatges (10,3%) i el transport marítim (9,7%).
Cercar un altra ciutat
